Volcà Casablanca (1990 m)

Encara que estiguem a Sud Amèrica, això és Amèrica: les distàncies són enormes! Sortint de l’estació d’esquí Las Araucarias, després d’intentar el volcà Llaima, no arribem a temps per anar a dormir al Refugi Teski (està als peus del volcà Osorno) i busquem un lloc per dormir al poblet Entre Lagos que està al costat del llac Puyehue. Sopem en un pub i descansem ben calents, s’agraeix molt després de passar una nit a l’estable… així em refaig una mica! 🙂

L’endemà, ens llevem aviat per anar a l’estació d’esquí Antillanca. Hi ha molta boira i no es veu res, esperem que el pronòstic del temps no falli ja que ahir donava sol i poc vent. Fem tota una excursió amb el cotxe per boscos densos, passem pel costat de molts llacs… sembla que estiguem al mig d’una selva. De cop i volta, tenim el volcà Casablanca al nostre davant amb la seva llengua de lava. Es veu bonic!

Vistes del volcà Casablanca des de la carretera, abans de que surti el sol.

A l’aparcament de l’estació d’esquí ens canviem sense presses, l’excursió d’avui és curteta i tenim tot el dia per fer-la. Arriben una parella d’Astúries que també van a fer el Casablanca, intercanviem experiències al país mentre ens acabem d’equipar.
Comencem a foquejar, veiem que l’estació d’esquí té pendents forts malgrat ser una estació molt baixa ja que està a 1000 m d’alçada! Si ens hi fixem una mica, veiem que aquí vénen a entrenar els esquiadors que competeixen perquè deu ser l’única estació amb pendents raonables. Ens separem amb l’altra parella, ells volen donar la volta per la dreta i nosaltres ho volem fer al revés perquè volem conèixer l’estació d’esquí… realment, és la que ens agarda més de totes les que hem vist: hi ha tan fora-pista per recórrer i amb una neu boníssima!!!

Estació d’esquí Antillanca.

A uns 1350 m d’alçada, deixem l’estació d’esquí a la nostra esquerra i anem en direcció Est-Sud Est per anar a buscar el volcà. Tenim unes vistes espectaculars del volcà Osorno que no ens deixa d’observar… avui teníem previst fer-lo, però no hem sigut temps d’arribar-hi! Un altre dia o un altre any serà.

El volcà Osorno que ens vigila.

Després de guanyar uns 600 m de desnivell positiu arribem a dalt d’un turonet i gaudim d’unes vistes espectaculars del volcà Casablanca. Malgrat ser molt baix, té una presència que impressiona. Als peus del volcà veiem dues figures petites que avancen com formiguetes, són la parella que hem trobat a l’aparcament de l’estació d’esquí. Estan fent la volta en sentit contrari al nostre.
Seguim la carena, en direcció Nord, i mirem si la podem vorejar tota sencera però veiem que hi ha un pas força aeri i no sabem si està gelat. Decidim fer el camí normal, a meitat de la carena baixem esquiant fins als peus del Casablanca. D’aquí tornem a remuntar per la seva cara Oest, la neu està molt bé i es deixa pujar fins gairebé a dalt de tot amb els esquís als peus. Sovint anem parant perquè les vistes són espectaculars i estem embaladits!

A dalt del turonet. Al fons, d’esquerra a dreta: Puntiagudo i Osorno.
Volcà Casablanca. A baix, es veuen dues formiguetes que són la parella d’Astúries.
Deixant enrere la carena que hem vorejat fins la meitat. A l’altra banda hi ha l’estació d’esquí.

Just abans d’arribar al cim, la neu canvia de cop i es torna ben dura. Deixem els esquís en aquest punt que queda protegit pel vent i caminem uns 50 m fins al cim. Estem molt contents i creiem que gaudirem de la neu com ahir, encara hi ha una bona capa de neu pols! Fem reconeixement d’alguns volcans que ja coneixem, fotos i tirem avall.

Foto de cim. Al fons: Puntiagudo i Osorno.

Caminem fins a recuperar els esquís i baixem per la cara Oest del volcà fins a uns 1700 m d’alçada. Aquí ens despedim de la parella d’Astúria que ens hem trobat al cim, ells segueixen per on hem vingut i nosaltres anem per on han vingut ells. Esquiem fins a arribar al cràter d’un altre volcà, anomenat Cràter Raihuen, el qual és més petit i ens endinsem a dins seu… impressionant! De la neu sobresurten petites pedres de roca negra, volcànica, i ens conviden a fer volar la ment de com devia ser en el seu moment de l’erupció… mentre esquiem sobre l’antiga lava, ara convertida en neu. Per sortir del petit cràter hem de remuntar una miqueta, no ens cal treure els esquís dels peus. Un cop fora del cràter, mirem la bellesa que deixem enrere i no volem abandonar.

Petits miratges de la neu: Puntiagudo i Osorno.
Entrant al petit Cràter Raihuen que està a sota del volcà Casablanca.
Volcà Casablanca i Cràter Raihuen.

Arribem a l’estació d’esquí pel mig del bosc, gaudint de la neu pols que encara dura… Avui ha estat un gran dia amb una gran excursió! 🙂

Aquí us deixo un petit clip:

La volta circular són d’uns 11 km i uns 1000 m de desnivell positiu, molt gaudible i amb molta bellesa del paisatge que l’envolta.

Track i mapa de ruta:

Fonts d’informació:
– Mapa Chile. International Travel Maps, escala 1:1.750.000 (per moure’ns pel país).

– Chile-Argentina. Guía de esquí andinismo. Frédéric Lena. Ed: colección vacalila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *