Volcà Antuco (2985 m)

Contents d’haver pogut fer l’excursioneta al Villarrica després de 3 dies de pluja, neu i vent intens però amb un petit gust amarg a la boca per no haver pogut arribar a dalt i veure el cràter, ens afanyem a mirar la meteo dels pròxims dies. Cap al sud pinta més mal temps, encara. Cap al nord, sembla que hagi de millorar… què fem? Vam deixar l’Antuco per fer perquè la carretera no estava neta de tanta neu que hi havia. Anem cap amunt? Vinga!
L’endemà del Villarrica canviem de rumb, direcció al nord, fem uns 350 km i unes 4-5 hores de coxte. Una bona pallissa i més quan sabem que haurem de tornar cap avall. Arribem a Antuco encara de dia, tot deixant les pluges enrere. Arribem a l’estació d’esquí Chacay provant sort si ens deixen dormir en un refugi que hi ha a peu de pistes. Ens diuen que està tancat perquè ja és temporada baixa… És molt curiós: a Xile la temporada alta o baixa se la posen com volen, encara que tinguin la mateixa quantitat de neu. Veiem que hi ha bona neu a l’Antuco i, fins i tot, amb el dia que ha fet avui està toveta… Demà pot ser un gran dia! Ens en tornem al poble d’Antuco a dormir a la cabana Puelche del nostre avi xilè, que és la 2a vegada que ens acull. De regal, tenim una gran posta de sol.

El dia següent, ens llevem abans que surti el sol. Esmorzem de valent i cap a l’estació d’esquí Chacay que hi falta gent. El cotxe està ben gelat i ens costa obrir les portes… esperem que la muntanya no estigui igual de gelada.
Al cap de 3/4 h arribem a l’estació d’esquí. No hi ha ningú i el nostre gran volcà ens espera. Fa bon dia, fred i una mica de vent. Ens posem els esquís als peus amb les pells de foca ben posades i comencem a foquejar per les pistes o fora-pistes, ja que l’estació només té un telerrastre de 500 m de desnivell. Comencem a 1400 m d’alçada i, com sempre, seguim tenint l’efecte òptic de que el volcà no és gaire alt.

La carretera que va cap a l’estació d’esquí Chacay. Al fons, el volcà Antuco.
Foquejant per l’estació d’esquí amb l’Antuco al fons. Es veu un pal del telerrastre.

Arribem al final del remuntador, el vent fred comença a molestar… no deien que faria bon temps i poc vent avui? No es podien pas equivocar que tenim una muntanya per fer! La neu està dura, realment aquesta nit ha gelat… mecatxís! Què fem? El mateix que al Villarrica? Deixem els esquís a 1900 m i la resta ho fem caminant amb els grampons als peus? Bufff… va, vinga! Deixem els esquís ben protegidets del vent i vigilant que no ens se’ns escapin. Ens posem els grampons i caminem amunt, anem força ràpids. Ens trobem uns italians que segueixen amb els esquís als peus, però els costa molt avançar i no sabem pas si podran baixar esquiant… o potser sí, deuen ser uns cracks de la neu.

Comencem a caminar amb els grampons. No ens enfonsem pas, la neu està força dura!

Mentre caminem, anem contemplant la llacuna La Laja… és espectacular! I anem fent pauses cada 300 m per beure aigua o per menjar alguna cosa… ja que sempre tenim el mateix paisatge: amunt, neu; avall, la llacuna i les seves muntanyes.

Realment, els volcans són immensos. Em veig molt petitona!
A 50 m del cim, vistes de la gran llacuna La Laja.

Cada cop més, ens hem d’assegurar que els grampons es claven bé perquè tenim un bon pati a sota, uns 1600 m ben bons, i el pendent va passant dels 30 als 40 graus! Quan arribem al cràter, un vent fort, molt fort, ens dóna la benvinguda. El cràter no està nevat i és més petit que el del Lonquimay, però és igual de curiós i de bonic! Ens refugiem del vent com podem mentre fem fotos i contemplem el paisatge de les muntanyes i de la carretera xilena que es caracteritza per ser recta i infinita.

Foto des del cràter de l’Antuco amb altres volcans que el segueixen.
Des del cim es pot veure perfectament la separació de les muntanyes i la carretera recta.
Nevados de Chillán i Volcans de Chillán des de l’Antuco.
Foto de cim molt contents, malgrat el fred!

No ens hi estem massa estona al cim, baixem caminant i anem força ràpids… vam fer una bona pràctica al Villarrica. Al cap d’una estona ens encreuem amb els italians que encara pugen amb els esquís a l’esquena. Han de ser uns cracks de la neu perquè no està en massa bones condicions per baixar esquiant.
Quan arribem a 1900 m per recuperar els esquís, els trobem congeladets amb estalactites petites, no ha parat de fer un gèlid vent en tot el dia! Ens els posem als peus i esquiem fent patinatge sobre gel fins al cotxe.

Estat dels esquís que ens trobem al tornar.

Arribem molt contents… estic enamorada d’aquest volcà! Al cotxe ens trobem amb els italians, han pogut baixar esquiant per la vessant oest que la neu estava millor i ho han anat tamptejant. Millor!

Us deixo un petit clip, espero que us agradi tan com a mi!

És un volcà perfecte per fer-lo en esquís amb unes vistes espectaculars! Si enganxeu un any de bona neu, però sense gel… gaudireu com nens petits amb una joguina nova! Això sí, cal estar acostumat a fer tirades llargues… són 1600 m de desnivell positiu del tirón i uns 10 km.

Track  i mapa de ruta:

Fonts d’informació:
– Mapa Chile. International Travel Maps, escala 1:1.750.000 (per moure’ns pel país).
– Chile-Argentina. Guía de esquí andinismo. Frédéric Lena. Ed: colección vacalila.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *