Visita al volcà Osorno i excursioneta al Cráter Rojo

Han passat 3 dies de l’última nevada, hem estat un parell de dies a Chiloé esperant que marxessin les pluges infinites. Chiloé és una petita península de pescadors molt bonica situada a 1186 km al sud de Santiago de Xile. Tenen unes construccions arquitectòniques de fusta molt originals, anomenades “Palafitos” i les esglésies són declarades Patrimoni de la Humanitat. És una regió on els habitants conviuen amb la mitologia i el catolicisme. En aquesta península situada al pacífic hi plou la  major part dels dies de l’any, hi ha molta vegetació, flora i fauna… a l’estiu es pot visitar una colònia de pingüins. Crec que és una illa ideal per fer-la en bicicleta. De gastronomia, hi destaquen les Cocinerías i un dels plats típics és el curanto… músclos gegants!

Palafitos de Castro.
Església Santa Maria de Rilan. Una de les declarades Patrimoni de la Humanitat.

Tornant de Chiloé anem a dormir al Refugi Teski que descansa als peus del volcà Osorno. Abans de sopar, anem a la CONAF a inscriure’ns per pujar el volcà l’endemà. El guarda ens registra tota la motxilla i veu que no portem cordes ni claus de gel… li expliquem que no volem escalar la part final del volcà, simplement volem arribar fins a sota del bolet per gaudir de les vistes i baixar esquiant. Veu que portem gps i es deixa convèncer. Anem a dormir contents amb el permís a la butxaca.
L’endemà matinem força i amb els esquís a sota el braç anem a buscar la neu… ostres, sí que està amunt! Fa tres dies hi havia 30 cm de neu i ara quasi no en queda. El vent s’ho ha emportat tot!
Caminem fins que veiem que ens podem calçar els esquís i amb compte enfilem amunt, la neu està geladíssima i el pendent és considerable. Tardem molta estona per fer pocs metres, ens desanimem… anàvem amb la mentalitat de gaudir com al volcà Casablanca, però la pujada de temperatures, la pluja i el vent han fet mal. Arribem fins al primer repexonet, des d’on podem veure l’estació desquí quasi despullada de neu i el volcà Osorno al damunt nostre. Sí que es pot fer, però amb grampons per enèsima vegada. No, nosaltres volem esquiar… Ens ho repensem mentre gaudim de les vistes del mar i dels volcans Puyehue i Tronador.

Començant a foquejar al volcà Osorno. L’ombra omnipresent per sobre dels núvols.
L’Albert inentant no patinar amb els esquís. Sembla que falti poc per arribar al volcà.
L’estació d’esquí amb poca neu. Al darrere hi ha el Cráter Rojo.

Finalment, una mica decepcionats, decidim baixar i caminar fins al Cráter Rojo. Deixem els esquís al cotxe i ens posem les bambes. Caminem per sobre la neu fins arribar al tram de terra volcànica i fem un circuit que ens inventem sobre la marxa, tot gaudint de les vistes espectaculars… això sol, ja val la pena!

Volcà Tronador i Cráter Rojo.
Volcà Puyehue i Cráter Rojo.
L’Albert contemplant la gran extensió de terres volcàniques. Aquí hi ha uns quants cadàvers d’excursionistes que s’han perdut.
Pau i solitud.
Volcà Puyehue, llac Llanquihue i colors de la terra volcànica.

Per pujar al volcà Osorno no té cap dificultat tècnica, només els últims 50 m són d’escalada en gel. Per fer-lo, cal portar corda i claus de gel a part del piolet, grampons i arnès. Un altre punt que cal tenir en compte a l’hora de fer aquest volcà, és evitar quedar-te enmig de la boira que puja del mar sobre la 1 del migdia perquè et pots desorientar molt fàcilment i anar a parar a les esquerdes… si vas per aquí, és un punt de no-retorn. Hi ha uns quants cadàvers aquí dins.

El majestuós volcà Osorno.
A dalt de tot es pot veure una mica la part d’escalada en gel, són uns 50 m. A la dreta, els seracs.

Després d’aquesta volteta relaxant d’unes 2 horetes marxem cap a Puerto Varas a menjar una mica. Ens n’anem molt contents del sud amb ganes d’inspeccionar els deserts del nord, tindrem un canvi molt gran a nivell de paisatge i de clima!

Volcà Osorno des de Puerto Varas.
Fonts d’informació:
– Mapa Chile. International Travel Maps, escala 1:1.750.000 (per moure’ns pel país).
– Chile-Argentina. Guía de esquí andinismo. Frédéric Lena. Ed: colección vacalila.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *