Un dia i mig a Marrakech

Dijous 27 de març

Arribem a l’hotel que està a les afores de Marrakech ben bruts de pols, de la terra del desert de les muntanyes… els treballadors de l’hotel ens miren amb uns ulls ben rodons, però ja hi deuen estar acostumats. Anem a recepció a buscar la clau i ens donen la roba que vam deixar guardada abans de marxar a l’Atlas. Ens dutxem a consciència i quedem com nous. Mentre mirem quina part de Marrakech visitem durant la tarda, ens posem al dia del món a través del wifi.

Aquest hotel està força bé perquè hi ha un bus gratis que et porta fins al centre de la ciutat i també et torna a l’hotel. Només has de tenir els horaris a mà. Així, vora a les 6 de la tarda, agafem el bus cap a la Plaça Jeema el Fna que hi falta gent. El contrast és molt bèstia: passem de no veure ni una ànima durant hores a no tenir ni un espai en milímetres en hores! Respirem a fons i caminem fins a la plaça que és gran i bonica. A la tarda hi ha grupets on fan jocs, apostes i una mica de representació… Diuen que a la nit es transforma completament, ja ho veurem més tard. El primer que anem a buscar és un suc de taronja natural i fet al moment en una parada de les moltes que hi ha. Veiem que hi ha també les parades típiques de fruits-secs, ens vénen ganes de comprar-ne a cabassos.

Plaça Jeema el Fna
Parades de suc de taronja boníssim!
Fruits-secs ben posadets

Després de recuperar-nos una mica amb el suc de taronja anem a treure el cap per la Medina, però només una mica que tenim tot un dia sencer per visitar-la. Simplement, volem fer temps per sopar. Ens deixem portar per les nostres cames… i ben beneïts que som! Al cap d’una bona estona de voltar pels carrerons estrets i laberíntics, les feines que tenim per sortir-hi. Els nadius saben que estem perduts per la cara que fem i sovint ens diuen “la plaça? la plaça?”, però no els responem perquè no volem que ens hi portin per por que ens demanin uns quants calerons per haver-nos fet de guia. Alguns ens indiquen la direcció de la plaça directament, però els carrers no són rectes i sense voler et tornes endinsar a dins. Al cap de 2 hores ben bones aconseguim sortir de la Medina i arribar a la Plaça… per fi. Ja hem fet gana i de sobres!

Un dels carrers amples, abans d’endinsar-nos per la Medina
Parada de plats i terrisses
Parada de joies o bijuteria

Em quedo sorpresa quan arribem a la plaça Jeema el Fna: s’ha transformat completament! Ja no hi han les parades de suc de taronja, els grupets “d’espectacles” s’han desplaçat a una punta de la plaça i, al mig, hi ha un munt de parades amb taules llargues on serveixen menjar. Cada parada té un número i ofereixen tot tipus de menjar: pinxos, patates, arròs, verdures, caps de xai,… Volem sopar en una parada d’aquestes perquè és molt típic i mentre caminem entre parada i parada, ens atabalen perquè entrem al seu “restaurant”. Quasi tots són iguals, ens hi fixem més amb la gent que hi ha menjant i els plats que consumeixen… És un veritable caos!!! Finalment, ens decidim per un que es veu normalet i no hi ha molta gent. Demanem un variat de pinxos acompanyat d’arròs i verdures. No està malament. Al costat de les taules van passant carros amb els pastelets i galetes per si volem menjar postre. El què m’impressiona més és quan els turistes han acabat de sopar i marxen deixant menjar al plat, per art de màgia, apareixen nens i nenes petits acabant-se les sobres del plat… una pena!

Zona de pinxos
La paradeta del nostre restaurant


Divendres 28 de març

Hem descansat molt aquesta nit i ara ja tenim forces per endinsar-nos a la Medina sense presses. El cel és ben gris, ja van dir que plouria… més val que ho faci a la ciutat que no pas a la muntanya. Quan arribem a la Plaça Jeema el Fna comença ploure de valent i, de pressa, anem a comprar un paraigües vigilant que no ens prenguin el pèl i ens endinsem per dins del laberint. La medina està distribuïda per diferents “zocos” o barris: fusta, ferro, tints (el trobem tancat perquè el divendres és el dia festiu), babuches, joies, espècies, alfombres,… És impressionant! Per moure’s còmodament enmig d’aquests barris, cal que porteu un mapa turístic (el podeu aconseguir a l’hotel mateix o en una oficina de turisme) ben detallat. Si porteu una guia turística, millor. Algunes fotos:

Com plovia!
Espècies
Un munt de colors i varietats
Babuches
Teixit i roba
Pell
Llums originals

Fem un petit descans en un baret que trobem enmig dels carrers laberíntics. No sabem massa on som, però no hi fa res. Tenim molt fred, sobretot als peus. Estem passant més fred que a la muntanya! Un te de menta entra de nassos mentre veiem com plou a fora, això sí que és un bon refugi.

El nostre baret-refugi
Te de menta
Quan ja ens hem revifat, veiem que quasi és l’hora de dinar. Per sortir del pas, decidim dinar a la Plaça i així encara passarà una estona fins que no hi arribem. Ens hi hem fixat que, de tant en tant, hi ha un cartell que indica on està la plaça i els seguim… quasi es converteix en un joc com el que jugava de petita amb els meus pares quan caminava per la muntanya: a veure qui trobava primer la següent marca del GR-11! Dinem en un restaurant occidental, no ens fa gràcia fer un plat típic sabent que al refugi del Toubkal hem menjat com reis i aquí ens clavarien una bona clatellada… No volem fer malbé el bon gust i el bon record que tenim dels tagines, cous-cous, amanides i dels ous frescos a 3000 m d’alçada!
El cartell que seguim
Més ben ordenat i cap-i-ficat impossible!

Finalment, abans de tornar a l’hotel, anem a visitar la mesquita Kutubia que és la més gran i amb quina es van inspirar per construir la Giralda de Sevilla.

Mesquita Kutubia

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquesta aventura s’ha fos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *