Tour per Bolívia II

La primera nit a 4600 m d’alçada ha estat freda. Els sis hem dormit a la mateixa habitació en llits individuals, però quatre hem acabat dormint dues persones al mateix llit individual per donar-nos escalfor. L’esmorzar calent ens ajuda a entrar en calor i ens despertem ben animats per seguir la ruta en direcció al Salar d’Uyuni que serà la gran atracció de demà. Avui, encara circularem pel desert bolivià. Fem una primera parada a l’Árbol de piedra que està al desert de Siloli, és espectacular!

Árbol de Piedra.

Més endavant, al cap d’una estona de dormir al 4×4, parem per veure la muntanya de 7 colors. La natura és una bellesa, segons el tipus de mineral predominant dóna un color o altre a la terra… és impressionant! També veiem vicunyes salvatges com a Xile, són els camells dels Andes i poden passar un mes sense beure aigua. Deixem una mica el desert i passem per un pas de roca anomenat Paso del Inca, on hi veiem una barreja de conill i esquirol anomenat vizcacha.

Muntanya de 7 colors.
Vizcacha: cos de conill i cua d’esquirol.

Mentre seguim fent ruta, tornem a dormir al 4×4… a dins hi estem calentonets. Arribem a la primera llacuna del dia i les parades seran més seguides a partir d’ara. La llacuna Honda m’agrada molt, la trobo molt bonica i tranquil·la. Caminem ben bé per la vora de l’aigua i ens enfonsem amb la sorra blanca i humida, les botes queden ben empastifades. La següent llacuna és la Hedionda, és més gran i conté força liti i hi ha molts flamencs que donen vida a l’aigua. Ens hi passem una bona estona mirant el seu comportament i fent moltes fotos.

Llacuna Honda.
Llacuna Hedionda.
Família de flamencs a la Llacuna Hedionda.
Paisatge espectacular a la Llacuna Hedionda.

Ens hi passem una bona estona abans de tornar a pujar al 4×4, el guia Miguel ens ha d’avisar més d’una vegada perquè pugem al cotxe… estem tan embaladits amb el paisatge. Seguim pel voltant de la llacuna i parem a dinar a la llacuna del costat, anomenada Cañapa. Fem un picnic a l’aire lliure, és una zona refugiada pel vent i s’hi està molt bé al sol. El dinar és benvingut als nostres estómacs sorollosos i mengem de gust, amb silenci… la bellesa que ens envolta ens omple tan que no tenim paraules per articular. Per pair el dinar, seguim a dalt del 4×4 que s’enfila per un petit turonet i tenim una vista espectacular del volcà Ollague que encara està actiu… podem veure perfectament la fumarola.

Llacuna Cañapa.
El volcà Ollague, encara actiu. Al fons, es pot veure la fumarola.

Tornem a pujar al 4×4 i ara hi estem una bona estona sense baixar del vehicle, passem pel Salar de Chiguana on abans hi havia hagut mar. Al costat, hi ha la via del tren que encara la fan servir per transportar la sal de Bolívia cap a Xile i d’aquí, cap al Japó i altres llocs del món. És una via recta, sense cap corba, devia ser fàcil de construir-la. Circulem fins arribar al poble de San Juan i anem a visitar la Necropolis del poble. És peculiar perquè els aimares enterraven els morts momificant-los com els egipcis, ja que creien amb la reencarnació i al costat de les mòmies hi posaven tot allò que creien que els faria falta a l’altra vida. El més curiós de tot és que enterraven els morts a dins d’unes pedres de corall gegants, ja que aquesta zona abans havia sigut paisatge d’un fons marí i les van utlitzar com a tombes.

Salar de Chiguana i el nostre 4×4.
Via del tren al Salar de Chiguana, mirant a Bolívia.
Necropòlis de San Juan. Aquestes roques grans són de corall i són les tombes. A dins hi ha les mòmies.
Una mòmia a dins d’una roca de corall. Al costat esquerra hi ha els objectes que els familiars van deixar per a la nova vida.

Finalment, cansats de tan cotxe i plens de pols de terra pertot arreu, arribem a un hotel de sal. Sí, tot l’hotel està construit de sal: les parets, el llit, la taula, les cadires,… tot! És molt curiós i espectacular. No sé què deu passar quan plou… Aquí ens donen te i galetetes per matar la gana i fer temps fins a l’hora de sopar. Alguns se’n van a dutxar, d’altres llegeixen o escriuen el diari… fins que arriba el sopar a taula, un àpat bolivià autèntic i molt bo! No deixem ni una engruna! Anen a dormir aviat perquè demà hem de matinar molt, hem de marxar de nit per veure la sortida del sol al Salar d’Uyuni… quina emoció!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *