Tour per Bolívia I

El dia següent d’haver visitat els altiplans i els flamencs del desert d’Atacama, marxem 4 dies a Bolívia. A les 8 del matí ens ve a buscar un autobús, anem ben abrigats amb capes de roba… semblem astronautes. Passem a buscar tots els turistes que farem el tour junts, som 6 persones: dos espanyols de Madrid que viuen a Santiago de Xile, dues germanes brasilenyes i nosaltres dos. Al control de la polícia de San Pedro d’Atacama ens fan esperar una bona estona mentre revisen els nostres passaports i els visats. Estem a Sud Amèrica i no van gaire ràpids.

Finalment, al cap d’una hora ben bona, marxem en direcció a la frontera de Xile amb Bolívia. Allà passem un altre control i ens fan canviar de vehicle, ara anirem amb un 4×4 durant els 4 dies i ens farà de guia un noi autòcton de la zona que es diu Miguel. Fa força fred i, cada cop més, anirem guanyant alçada a mesura que ens anem endinsant al país bolívià. La primera parada la fem a la Llacuna blanca, és d’aigua dolça i és rica en liti. Ara a l’hivern està congelada.

Frontera de Bolívia. Aquí ens deixa el bus i pugem al 4×4 per continuar el camí.
Llacuna blanca. La part blanca és liti.

Caminem vorejant la llacuna i pugem al 4×4 fins arribar a la pròxima llacuna que es diu Llacuna verda, és rica en coure i arsènic. Aquí no hi ha cap flamenc ni hi viu cap animal perquè l’aigua és tòxica. Al fons hi ha el volcà Licancabur. Baixem i fem quatre fotos, fa molt vent i molt fred… no ens hi estem massa estona. Seguim fent ruta i cada cop estem més amunt, però el Miguel no fa cap parada perquè ens aclimatem… sort que ahir ja vam fer l’aclimatació. Abans d’arribar a la següent llacuna passem pel Desert Pampahara o Dalí, on era transitat des de Bolívia cap a Argentina per vendre quinoa i comprar farina. Finalment, parem a les aigües termals Polques… ja devem estar més amunt dels 4000 m. Aquí hi ha un petit pou d’aigua calenta, on qui vulgui s’hi pot banyar… però, no deixen estar-t’hi més de 5 minuts perquè pots tenir una hipotensió reactiva per l’efecte de l’alçada i l’elevada temperatura de l’aigua.

Llacuna verda amb el volcà Licancabur.
Desert Pampahara o Dalí, inspirat amb el quadre dels rellotges desfets.
Aigües termals Polques, l’aigua només està calenta en aquest pouet.

Després de fer un petit banyet a les alçades, seguim ruta fins al punt més alt de la jornada: quasi arribem als 5000 m d’alçada per visitar el Geisir Sol de Mañana. Mai havia estat tan amunt i no noto res, bé… si vull caminar ràpid, em costa respirar. Però, a part d’això res més. Se’m fa estrany estar a 5000 m i tenir una esplanada infinita al meu voltant amb muntanyes altes al fons… acostumada al Pirineu que la més alta només fa 3400 m! Els geisers fan pudor de sofre, d’ous podrits, i hem d’anar en compte amb els gasos. Són bonics i cada surtidor té un color diferent, segons el mineral que hi predomina.

Geisir Sol de Mañana.

Després de passejar una bona estona pel voltant dels geisirs i de fer moltes fotos, marxem a dinar a l’hostal Huayllajara on hi passarem la primera nit. Dormirem a 4600 m d’alçada, mai he dormit tan amunt! Ens donen un minso dinar, no massa abundant, i abans de que es pongui el sol anem a visitar la Llacuna roja. És espectacular, molt gran i d’aigües vermelles per la gran quantitat d’algues roges que hi viuen.

Hostal Huayllajara a 4600 m d’alçada.
Llacuna roja.
Impressionada per la gran extensió i gran varietat de colors en un mateix dia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *