Tour Bolívia III: Salar d’Uyuni

Avui és el dia esperat! Quasi no m’ho crec que potser podré fer realitat un somni dels molts que tinc: veure i trepitjar el Salar d’Uyuni. És la major reserva de liti del món, també té una elevada concentració d’altres minerals com ara el magnesi, potassi i bor. Està situat a uns 3600 m d’alçada i fa uns 150 km d’amplada i uns 300 km de llarg.

Marxem de l’Hotel de Sal abans de que surti el sol, fem un bon tros amb el 4×4 a les fosques… aprofitem per dormir una miqueta més. El sol, a mesura que va sortint, va il·luminant el Salar… és immens. Estem al mig del no res, és molt difícil agafar referències perquè les muntanyes estan molt lluny i no n’hi ha massa, les bruíxoles i el gps no funcionen perquè hi ha molt liti i es tornen bojos trobant el nord.
Tenim moltes ganes de sortir del jeep, però el Miguel no ens deixa. Ens diu que fa molt fred i que seguim fent ruta un bon ratet més. Vull fotografiar la sortida del sol a l’horitzó del Salar i no ho podré fer… llàstima. Almenys, la tindré gravada a la meva memòria.

Sortida de sol al Salar d’Uyuni.

Ens explica en Miguel, el guia, que aquestes formes “hexagonals” és per on s’evapora l’aigua i on es concentra més quantitat de sal. Hi ha zones del Salar que hi ha més gruix de sal i d’altres menys, s’ha de conèixer el terreny perquè sinó et pots enfonsar amb el jeep.
Quan el sol ja està força amunt, ens deixen sortir del jeep i tenim el primer contacte amb el Salar… és molt estrany.

Després d’explorar una mica el terreny seguim fent ruta fins a la Isla Incahuasi, una illa plena de cactus i aquí ens hi passem mig dia. Abans de fer l’excursioneta, el Miguel ens prepara un esmorzar pic-nic al darrere del jeep que entra de nassos… fa més de 3 hores que estem desperts i tenim les panxes ben buides!

El gran esmorzar al mig del Salar.

Un cop recuperades les forces, anem a explorar la illa de cactus. Els cactus són enormes, hi ha roques de corall… és ben bé que abans estava tot cobert d’aigua marina. Fem volar la imaginació mentre caminem per aquest racó perdut del món.

 

 

Un cop donada la volta per la illa, tornem a pujar al jeep i fem un tros més de Salar que l’hem de travessar tot fins a l’altra punta. De cop i volta, parem al mig del no res del Salar i el guia ens fa baixar del jeep. Fa un forat al terra amb un pal i hi fica la mà a dins… l’aigua deu estar congelada! D’aquí dins hi treu uns cristalls de sal preciosos. L’Albert també inspecciona pel seu compte com a bon enginyer de mines. Després, juguem a efectes òptics i ens divertim una bona estona.

L’Albert buscant cristalls de sal.
Cristalls de sal.
Jugant a efectes òptics. No photoshop.

Finalment, sortim del Salar d’Uyuni passant pel costat de “montones de Sal” on extrauen la sal per exportar-la arreu del món. Anem a visitar el cementiri de trens i després ja ens porten a l’hostal on hi passarem l’última nit del tour.

“Montones de Sal”.
Cementiri de trens.

Demà farem el viatge de tornada i al migdia arribarem a San Pedro d’Atacama, el somni ja s’haurà acabat. Arribarem amb un somriure d’orella a orella, és una experiència única.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *