Refugi del Toubkal – Imlil (retorn)

Després d’haver estat 4 dies per sobre dels 3000 m d’alçada tornem cap a la capital del Marroc. Han estat 4 dies de total desconnexió, de fer vida social amb els treballadors i guies del refugi, també amb la gent que anaven i venien d’arreu del món. És bonic fer un intercanvi d’idees i de cultures.

A les 9 del matí ens ve a buscar la mula amb un “mulero” diferent de l’altre dia i carreguem el material a les cistelles que porta la mula. Aquesta vegada, la mula pot arribar fins a les portes del refugi… ha marxat molta neu durant aquests dies de sol permanent, és ben bé que això és Àfrica. Ens despedim del Hamid i comencem a tirar avall. Veiem les possibles canals que s’hi deuen formar a l’hivern, hi ha tanta cosa per fer! A l’estiu també deu ser un indret idíl·lic pels escaladors, sobretot de via llarga. Ens creua un ramat de cabres que no ens fa massa cas i es deixen fotografiar; veiem que la nit ha regelat tal com vam notar el vent ahir pujant al Timezguida i Ras, la paradeta de taronges i begudes està dins una nevera natural!

Una possible canal que, amb més neu, es pot baixar esquiant
Cabres de l’Atlas
Nevera al natural
L’últim bar que hi ha abans d’arribar al refugi del Toubkal

Seguim baixant i no fem descans a Sidi Chamharouch, però sí que fem una petita visita per dins del poblet.

 

En sentit contrari, va pujant molta gent i moltes mules carregades amb esquís… l’Albert i jo ens mirem i pensem el mateix “pobres, què faran amb esquís si nosaltres hem apurat fins les últimes engrunes de neu?”. Però bé, també ens hagués pogut passar a nosaltres.

Seguim avall, ja fent l’últim tram abans d’arribar a Imlill. L’entrada a la pedrera que hi ha just abans d’Aremd ofereix una vista espectacular, però caminem ràpid perquè fa molta calor i tenim ganes d’arribar al poble.

Les primeres cases que veiem
Vistes d’Aremd

Arribem a Imlil al cap d’unes 3 hores ben bones, descarreguem la mula i entrem en un bar que ens indica el “mulero”. Dinem un tagine boníssim que ens convida l’Hamid, el guarda del refugi… quin detall. Fem una volteta per Imlil i estrenem les primeres compres al Marroc. Al cap d’una bona estona, paguem al “mulero” tot l’import i marxem amb el taxi gran cap a Marrakech, on ens farem una dutxa desitjada de fa molts dies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *