Pic de la Pala de Jan (2776 m)

El dia següent d’haver fet un majestuós Tristaina, decidim canviar de vall i d’orientació per evitar les massificacions de les estacions d’esquí d’Andorra. Anem a la vall de Ransol sense matinar massa. Mirem el circ que tenim al davant i el cim guanyador és La Pala de Jan. Podríem fer un Coma de Varilles per la cara sud pel bosc , però ja l’hem fet. Sortim amb els esquís als peus i foquegem recte amunt, en direcció al nord, ens endinsem pel bosc dens i amb pendent… les voltes maria han de ser perfectes si no ens volem embolicar amb les branques dels arbres. De seguida agafem calor, millor.

Vistes del Pic de La pala de Jan des de la pista de Ransol, és el cim de la dreta

 

Endinsats a dins del bosc

Al sortir del bosc tenim molt bones vistes i respirem aire pur. L’itinerari no és gens difícil, és tot molt evident i pots dissenyar la teva pròpia ruta. Només hi ha blocs grans de roca que s’han d’evitar. Seguim foquejant xino-xano i anem avançant esquiadors que trobem pel camí. Just al peu de la Pala de Jan veiem baixar un grupet d’esquiadors aixecant la fineta capa de neu pols que ha caigut durant la nit, ens fan delir… aviat ho farem nosaltres! 😀

Deixem el bosc enrere. Al fons es veuen les pistes d’esquí de GrandValira

Comença a fer vent, som una mica llestos i ens abriguem abans que el tinguem a sobre. Seguim pujant tot clavant cantos, ja que hi ha trossos gelats perquè el vent ha apartat la neu nova. Cada cop fa més vent i ens hem d’abrigar més. Ens afanyem a arribar a dalt del cim, fem la foto de rigor i els núvols ens comencen a tapar les vistes. No ens encantem, traiem pells i cap avall… quin plaer notar els nostres esquís lliscant i flotant, a la vegada, sobre la neu verge. Sembla que dansem i composem la pròpia cançó, la pròpia música sobre la neu fins arribar al bosc… amb la mateixa melòdia, però més ràpida, seguim esquiant tot esquivant els arbres fins al riu fent una parada en sec.

Pujant l’última part del cim. Els núvols de vent són ben presents i cada cop més forts

 

Foto ràpida del cim, el vent és fort i fa fred

Què fem? – dic a l’Albert -. Ens traiem els esquís i travessem el riu? – em diu ell -. I ara! Passa tu els esquís i jo vaig a donar la volta – li responc.

No va ser una bona pensada… sense els esquís m’enfonso fins als genolls! Tinc unes feines per avançar i per trobar el pont que creua el riu, tardo una mitja hora ben bona per arribar a l’altra banda i  l’Albert no sabia si m’havia passat alguna cosa… Tota una aventura!

És una excursió bonica, ràpida i fàcil de fer. És ideal per fer una matinal o quan no es vol cansar massa. La ruta surt per uns 970 m de desnivell positiu i uns 8,5 km de distància.

Mapa i track de ruta:

Salut i neu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *