Lonquimay (2865 m)

Després de l’intent al volcà Chillán Nuevo, hem passat 2 nits al poble Antuco que està a uns 500 km al sud de Santiago de Xile. Ha plogut i nevat a les alçades durant 2 dies seguits, sense parar dia i nit. Finalment, el 3r dia ha sortit el sol però no han netejat la pista que va cap a l’estació d’esquí Chacay; la CONAF no deixaven passar cap tipus de vehicle des de l’entrada del Parc Natural La Laja… Finalment, girem cua i tirem avall uns 160 km més fins a Malalcahuello on hi passem la nit per provar, l’endemà, de fer el volcà Lonquimay.

El matí es lleva sense ni un núvol i molt fred. El cotxe està gelat, resem perquè la carretera i la pista no ho estiguin tan. Som els primers d’arribar a l’estació d’esquí Corralco i encara no hi ha ningú a la CONAF, no ens hem pogut registrar… no hi fa res. L’arribada a l’estació d’esquí és molt espectacular: enmig del no res, hi ha una petita-gran muntanya on es veu la llengua de la lava blanca… és una imatge molt curiosa! Sembla que sigui un petit turonet que s’hagi d’arribar en un plis-plas, però això és l’efecte òptic que tenim al no haver muntanyes al voltant. En realitat, hi ha uns 1300 m de desnivell positiu.
Ansiosos, ens canviem ràpidament i comencem a foquejar. El sol encara no hi toca, l’estació d’esquí encara no està oberta… som uns afortunats: estem sols, tranquil·litat total i neu pols des de baix!
Lonquimay des d’on sortim. Es veu l’únic telecadira de l’estació d’esquí Corralco.

Comencem a foquejar als 1544 m i la neu està fantàsticament bé. Això no passa ni als Pirineus! Diuen que aquesta zona del Lonquimay hi ha un microclima que fa que la neu sempre estigui bé. Seguim foquejant pista amunt, són uns 500 m de desnivell, fins arribar al final del remuntador més alt que està just al peu del volcà. Al no haver-hi ningú, ens ha anat bé pujar per la pista… així, comencem a habituar les nostres cames. Les vistes dels voltants són espectaculars. A la nostra esquerra hi tenim el volcà Tolhuaca i algun més, a la dreta veiem la Laguna Blanca i tota una serrelada de volcans petits. També, es comença a veure el volcà Navidad.

Remuntant estació d’esquí amunt amb la punta del Lonquimay al fons. Quasi tota l’estació d’esquí és fora-pista.
Volcà Tolhuaca.

La ruta normal puja per la banda dreta de l’aresta S, però hi ha molt gel. Ens desviem més cap a la dreta i pugem per la cara E, on hi ha més neu acumulada pel vent i no toquem gel. El terreny és molt bo i es deixa pujar perfectament bé, és un foqueig fàcil i continu… però, a mi em fa molta impressió perquè és com si féssim un flanqueig continu amb un pendent de 35º i cada cop tenim més pati a sota. No podem patinar ni caure en cap moment… És un tipus d’ascenció que no hi estem habituats: mirant amunt no es veu res, només una pendent de neu infinita. Mirant avall hi ha un bon pati i un paisatge infinit.

A meitat d’ascenció del Lonquimay. Al fons a l’esquerra es veu la Laguna Blanca.
Vistes de la Laguna Blanca i el volcà Navidad (el que no té neu).

Seguim pujant, cada un al seu ritme. Mica en mica vaig perdent aquest neguit que tinc i em noto més relaxada. Sense enterar-me’n massa ja som a dalt i una gran felicitat s’apodera de nosaltres. Estem molt contents, a l’Albert li feia molta il·lusió pujar un volcà amb esquís i el Lonquimay és espectacular. El cràter és molt gran i el dia és molt bo. Fem fotos, mengem i fem reconeixement de la zona… No tenim paraules per expressar el què sentim, però ja ho sabem… no cal dir-nos-ho.

Part del cràter del Lonquimay.
Foto de cim amb una cara de felicitat!
L’Albert al cim entre els volcans Antuco (esquerra) i Tolhuaca (dreta).
Se’ns passa pel cap d’esquiar fins al fons del cràter, però ens comportem…

Finalment, sortim de l’estat de trànsit que ens ha dut la gran emoció i traiem les pells de foca dels esquís. L’Albert baixa primer i diu que la neu està molt bé… no ens ho creiem, tenim una baixada de 1300 m!!! I els primers 900 m són d’una bona pendent… uau!

Jo… xalant!
L’Albert també està al·lucinant!
Fem una petita parada a mitja baixada per gaudir de les vistes que ens tenen captivats.
Una bona baixada, estem molt contents!

Arribem a l’aparcament, ara sí que hi ha molta gent… massa i tot! Hi ha un parell d’autobusos militars que vénen a fer pràctiques a la muntanya, alguns són molt jovenets i fan unes cares de poques ganes de jugar amb la neu! Ens canviem i quan marxem tenim una visita sorpresa: una guineu! Mentre baixem cap al poble, gaudim dels boscos d’araucaries que són els arbres típics d’aquí.

La guineu que ens ve a veure.
Bosc d’araucaries.
El Lonquimay i la seva llengua de lava des de la carretera.

És una excursió bonica, fàcil i molt gaudible, si les condicions meteorològiques acompanyen. Són 1300 m de desnivell positiu i 11 km de distància. És molt recomanable i, fins i tot, també esquiar pels fora-pistes que té l’estació d’esquí de Corralco.

Aquí us deixo un petit film perquè us en feu una idea:

Track. No tinc mapa de ruta perquè no tinc els mapes de Sud Amèrica, però us poso el mapa del google maps perquè és curiós de veure el cràter.


Fonts d’informació:
– Mapa Chile. International Travel Maps, escala 1:1.750.000 (per moure’ns pel país).
– Chile-Argentina. Guía de esquí andinismo. Frédéric Lena. Ed: colección vacalila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *