ja entrem a Bhutan!

BAGDOGRA – PARO

Ens llevem una mica abans de les 7 del matí, just per esmorzar i marxar cap a l’aeroport. Fa el mateix dia gris i humit de cada dia, però avui ja em trobo molt millor i tinc moltes ganes d’anar a Bhutan. L’Índia m’està costant una mica i això que estem al nord i no hem vist ni la meitat de misèria de l’Índia profunda.

A l’aeroport ens fan passar per molts controls, a la Mab li confisquen l’encenedor perquè a Bhutan està prohibit fumar i a l’Albert, totes les piles del frontal (fins i tot, les que estan empaquetades per estrenar). Pugem a l’avió i al meu costat hi ha un noi bhutanès que ens demana la ruta que farem i ens aconsella que arribem fins a Bhumtang. Ens ho apuntem.
El vol només dura 20 minuts fins a Paro, volem molt baix i veiem que la vegetació del país és molt diferent. Fins i tot, a l’avió ja es respira un aire diferent. Sembla que serà molt xulo! Aterrem per l’única pista de l’aeroport i fem cua per passar el control dels passaports i visats. No em deixen passar perquè el meu passaport caduca abans dels 6 mesos. Ostres! I ara què? M’aparten i em confisquen el passaport. Em diuen que he de parlar amb el guia, la Mab surt a fora a buscar-lo i mirem de solucionar-ho. El què no s’entén massa és que m’hagin fet el visat amb aquesta data de caducitat del passaport. Finalment, em deixen entrar al país i fan una carta com de queixa per haver-me tramitat el visat, que no ha estat error nostre i demanant que no tingui problemes per sortir del país ni per entrar a l’Índia de cara a la tornada.

casetes de l’aeroport de Paro

El guia es veu molt bon home i va vestit amb la túnica típica de Bhutan: és grisa, li arriba fins als genolls i els punys són blancs i amples. Porta mitjons negres fins sota els genolls i sabates negres. Es diu Tashi que vol dir Bona Sort… així tindrem molt bona sort en tot el viatge? Sí!
Sortim de l’aeroport i anem al mercat de fruites i verdures de Paro. Hi ha gent gran i petita venent, es veu molt net i molta varietat de verdures i moltes són desconegudes per nosaltres. La gent mastega una barreja d’una mena de nou amb una fulla (com si fos coca) que els deixa la boca vermella, com si tinguessin sang, i fa una mica d’impressió. Aleshores, passegem pel carrer principal de Paro on veiem les primeres botigues de souvenirs del país. Hi ha coses molt boniques, però ho deixem pel final.

Com que ens han entretingut a l’aeroport, anem a dinar d’hora i a la tarda seguirem fent ruta. Ens duu a un restaurant molt net, amb una decoració molt bonica, i ens serveixen te de menta mentre parlem amb el guia la possibilitat d’arribar fins a Bhumtang en comptes de repetir Thimpu i Paro. Ens diu que li sembla molt bona proposta i, pels dies que tenim, ho podem fer. El menjar que ens serveixen és fet expressament per nosaltres perquè es veu que el de Bhutan encara és més picant que el de Sikkim. L’olor és boníssima i el gust, també! Tenim arròs vermell, típic del país, amanida de col, pastanaga i múrgules, patates al forn amb all i ceba, momos de formatge, bròquil, pollastre i tires de pebrot picant amb formatge. Plàtan i te o cafè.

Amb la panxa ben plena, visitem el gran temple de Paro: RINPUNG DZONG, el qual va ser destruït una part durant la guerra contra els tibetans i el van tornar a construir igual. Actualment, s’utilitza una part per l’administració i l’altra, com a residència dels monjos budistes. A l’entrada hi ha un mural de pintrues molt grans i molt ben fetes, representant: els sis elements de la vida, els sis “protectors” de Bhutan i la base del Budisme, on hi ha el bé i el mal. Visitem una aula on fan classes els petits budistes. Aquest Dzong té un pont per travessar el riu Pacchu. Tot l’edifici està molt ben conservat, decorat amb pintures, roba i escultures fetes amb fustes i fang… un treball molt detallat i bonic. Pertot arreu hi ha els rodets de les oracions que si els fas girar en sentit de les agulles del rellotge, representa que estàs pregant. A sobre d’aquest temple hi ha un turonet amb la Torre de Vigilància, on hi ha el Museu Nacional que no visitarem.

Rinpung Dzong
un petit monjo caminant cap al Dzong

Després, anem en cotxe fins al fons de la vall de Paro a visitar un temple molt petit que està a dalt un penya-segat… A baix, a la plana, es veuen molts camps d’arròs i són d’un verd molt intens que alegra molt la vista. Caminem entremig del petit temple i antic, hi ha unes quantes chortens dedicades a algú important, ja sigui per vetllar la seva mort com perquè hagi fet quelcom significatiu. Es veu que aquí fan festivals pel Dalai-Lama perquè hi anava a meditar i es va convertir en un temple important, aquests festivals duren 3 dies. A l’entrada d’aquest petit monestir, en una façana, hi ha dos penis dibuixats molt grans com a representació del budisme tàntric.

vistes de Paro i dels camps d’arròs

Tornem a la plana de la vall i visitem un dels temples més antics del país, construït el segle VII. Entrem a dins i ens explica que en una sala hi ha uns budes que va fer fer la mare del rei per honorar al seu mestre. També, hi ha petits chortens i ofrenes fetes a base de te i una pasta tipus plastilina (com si fessin mones de pasqua). També hi ha menjar i incens. Entrem a una segona sala, on hi ha les estàtues budistes més antigues de tot Bhutan. El rei es va casar amb una dona tibetana i una xinesa. Les dues eren budistes, però el ell no. Al final, el van convèncer a que creés en aquesta ideologia i el van convertir buda. Per protegir el país, va construir el temple i va lluitar contra el dimoni: una cama del dimoni està enterrada en aquesta sala, l’altra cama i el cap està a un temple de Bhumtang. Al terra de la zona de pregar hi ha els peus marcats i enfonsats de tanta gent que hi ha passat.

un dels dos temples més antics del país

Finalment, una mica cansats, anem cap a l’hotel. La carretera per arribar-hi no està massa bé, però l’hotel és un luxe! Quedem impressionats perquè és una mega mansió de fusta i molt guapa! Ens reben amb el típic mocador blanc de benvinguda, ens donen una tovalloleta humida, calenta i amb perfum de llimona a cada un perquè ens netegem les mans. Després, ens fan entrar al hall i ens serveixen un suc de rambutà i maracujà mentre ens donen la clau de l’habitació. Ve un treballador de l’hotel i ens diu que estem de sort perquè fa pocs dies que la carretera estava pitjor per les pluges i van haver d’allotjar els clients a un altre lloc. Ara mateix només som 10 persones en tot l’hotel. Apareix la mestressa de l’hotel i de l’agència de viatges que hem contractat, la Sonam. Es veu que és una dona que destaca al país, ens demana què ens sembla l’hotel i l’entrada al país; també ens desitja una molt bona estada i que resta a la nostra disposició. Carai! Ens duen a les habitacions, que estan separades físicament de la recepció com si fossin petits apartaments (cada apartament té 4 habitacions), amb una mena de cotxet de golf. Mare meva! L’habitació és gegant amb unes vistes guapíssimes de la vall i té totes les comoditats que et puguis imaginar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *