Intent al volcà Llaima (3125 m)

Després de fer el volcà Antuco, marxem en direcció a Vilcún passant per Temuco. Volem anar a dormir al refugi de l’estació d’esquí Las Araucarias, però anem molt tard de temps. Ens plantem a Vilcún a les 10 de la nit i sense on saber anar a dormir. Entrem en una hamburgueseria a preguntar si hi ha algun hostel o algun lloc per dormir, ens diuen que no n’hi ha cap però que hi ha un parell de llocs on ens poden oferir un llit. El que ens diuen que està millor no el trobem i anem a l’altre que és en un restaurant anomenat “Restaurante Llaima”. Entrem i ens atén la cuinera, una dona baixeta i grassoneta. Li demanem per dormir i ens diu que ens pot oferir un parell de llits per 5.000 pesos… el restaurant està bastant deixat, hi ha un parell o tres d’homes camioners que estan acabant de sopar. La dona ens guia fins a l’estable, sí… un estable sense caballs, i ens ensenya una habitació precària amb dos llits individuals. Veig que passarem molt fred, però més val això que res. Sopem una cazuela de vacuno i una empanadilla de pino per 4.000 pesos. Dormim els dos al mateix llit, la finestra no tanca bé i em passa molt aire durant la nit…

L’endemà al matí ens llevem gelats, jo tinc el coll ben ressec i em fa mal… crec que m’he constipat! Marxem pitant d’aquest lloc, però el cotxe tarda a posar-se en marxa ja que les temperatures han baixat molt i està tot gelat… estem a uns quants graus sota zero. Xino xano fem camí fins a l’estació d’esquí Las Araucanias, tardem una hora ben bona per arribar-hi perquè la neu està gelada i el cotxe patina. Sort que ja tenim cadenes de ferro! 🙂
Esmorzem al bar de l’estació mentre esperem que obrin… fa més vent del previst i encara no saben si posar en marxa els remuntadors. Jo no tinc pressa, estic ben fluixeta de la mala nit que he passat… m’he quedat sense energia.

Bar-refugi de l’estació d’esquí Las Araucarias

Finalment, ens deixen pujar amb el telecadira fins a la meitat de l’estació perquè el telerrastre que arriba fins a dalt no està obert i ens posem a foquejar a 1700 m d’alçada. No hi ha ningú, tota l’estació és per nosaltres! Fa una mica de vent, però encara es deixa fer. Pugem xino-xano, la neu és pols… ha nevat aquesta nit! Al cap de mitja hora s’acaba la pujada i arribem a una esplanada amb unes vistes espectaculars del volcà Llaima i dels que l’envolten: Osorno (a la dreta), Sierra Velluda i Lonquimay (a l’esquerra). És un paradís!

El discret volcà Llaima.
D’esquerra a dreta: Sierra Velluda i Lonquimay.
Més lluny: volcà Osorno.

Anem avançant per l’esplanada vigilant de no passar per sobre dels seracs que estan camuflats per la neu i poden ser perillosos. A mesura que ens aproximem als peus del Llaima, més clar veiem per on hem de passar i evitem les esquerdes sense dificultat. Aleshores, comencem a guanyar alçada i la neu cada cop es va endurint més fins al punt que ja aflora el gel que ens ha anat acompanyant durant tot el viatge.

Queden 600 m per arribar al cim, vaig força cansada i m’està sortint un bon refredat… no em ve massa de gust fer els 600 m que queden amb grampons i piolet, tinc ganes d’esquiar!!! L’Albert s’enfada una mica perquè fa un dia esplèndid per arribar al cim, però també vol aprofitar la neu pols que ha caigut durant la nit. Finalment, girem cua i anem a flotar sobre la neu… està molt bé i gaudim com dos nens petits amb una joguina nova!

Flotant sobre la neu.

El lloc és idíl·lic i es poden fer algunes excursions boniques per la zona. L’excursió fins al volcà Llaima té un desnivell de 1200 m positius si s’agafa el telecadira, sinó es converteix en una bona excursió de 1625 m de desnivell positiu. El pendent és d’uns 35º i l’orientació és oest. Quedant-nos a 600 m del cim, fem uns 1000 m de desnivell positiu (comptant el viatge amb el telecadira) i uns 12 km.

Volcà Llaima des de l’entrada del parc Nacional Las Araucarias.

Track i mapa de ruta:

Fonts d’informació:
– Mapa Chile. International Travel Maps, escala 1:1.750.000 (per moure’ns pel país).

– Chile-Argentina. Guía de esquí andinismo. Frédéric Lena. Ed: colección vacalila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *