Intent al Chillán Nuevo (3186 m)

Ja fa uns 3 dies que vam aterrar a Santiago de Xile i, de seguida, vam anar cap a Chillán amb el cotxe de lloguer. Hem hagut d’esperar fins avui per poder anar a l’estació d’esquí Los Nevados de Chillán i fer un dels 3 volcans que hi ha a la zona.

Marxem a quarts de 8 del matí de Chillán, ens costa trobar la sortida cap a l’estació d’esquí però ho aconseguim i, des d’aquí, ja no té pèrdua. Uns km abans d’arribar-hi, hi ha moltes cabanes per passar-hi la nit, bars, botigues de lloguer de material i venda de cadenes. Més amunt, a pocs km de l’estació, la pista està gelada i hem d’anar en compte amb el cotxe (fa estona que l’esfalt ha desaperagut, molt normal a Xile). Finalment, al cap d’una hora i mitja d’haver sortit de Chillán, arribem a l’estació i paguem l’entrada a l’aparcament (2.500 pesos). Un cop canviats i amb moltes ganes de posar-nos els esquís als peus, anem a l’única taquilla que existeix en tota l’estació a demanar preus i demanem si existeix forfait de pujada. Ens diuen que no. No hi fa res, començarem des de baix. Quan entrem a la pista amb els esquís a les mans, uns vigilants de l’estació ens diuen que si no tenim el forfait no podem passar. Els hi diem que volem fer esquí de muntanya i no utilitzarem els remuntadors, ens diuen que tampoc podem foquejar per les pistes… L’Albert ja s’està mosquejant i se’n va un altre cop a la taquilla, ara hi ha una cua immensa i el ritme de venda dels forfaits no és el mateix que a Catalunya… total, ens hi passem una hora fent cua per aconseguir un miserable forfait que no ens surt gens barat: el preu de temporada baixa val uns 35.000 pesos que equival a uns 38-40 € per persona i només hi ha quatre remuntadors en tota l’estació! No hi fa res, hem pagat la novetada… Anem a esquiar que ja és tard i en tenim moltes ganes.

Única taquilla en tota l’estació d’esquí i la cua interminable.

Pugem al telecadira que ens duu al punt més alt de l’estació, a 2.400 m. Les vistes són espectaculars i la neu està fantàsticament bé, els 2 últims dies ha nevat força. A dalt, posem les pells als esquís i comencem a foquejar en direcció al volcà Chillán Nuevo que és el que sembla que està millor. Los Nevados de Chillán també es veuen espectaculars, però l’estona que hem perdut no ens donaria temps… potser hi tornarem. La ruta és força evident, seguim al davant tot evitant les plaques de gel descobertes pel vent.

D’esquerra a dreta: Chillán Nuevo (3186 m) i Chillán Viejo (3122 m).
Més a l’esquerra i al fons hi ha Los Nevados de Chillán (3212 m).

Anem en direcció al coll que hi ha entre els dos volcans, però veiem que hi ha moltes plaques de vent i el gel que sobresurt de la neu ventada és gel blau… aquell gel que costa de clavar. No m’agrada massa, però encara podem vorejar-lo força i anem xino-xano amunt embaladits pel paisatge que tenim al voltant. Al darrere hi tenim l’estació d’esquí i, al fons de tot, més volcans que llueixen la seva figura a gran distància. És un paisatge que no hi estem habituats.

Mirant enrere, a baix hi ha l’estació d’esquí amb una neu molt bona.
Al fons de tot, d’esquerra a dreta: Volcà Antuco i Sierra Velluda.

A mesura que anem pujant, el vent es va intensificant i la força augmenta molt ràpidament. No podem pujar pel coll que hi ha entre els 2 volcans tal com havíem planejat, hi ha molt gel. Intentem vorejar-lo per l’esquerra, però arriba a un punt que no podem esquivar el gel i veiem que ens hem de posar grampons. Només queden 200 m fins al cim, són quarts de 2 del migdia i el vent és força fort. Si fos més d’hora, potser ens hauríem atrevit a calçar-nos els grampons i atacar el cim a peu… no cal que ens compliquem la vida. Per ser el primer dia, ja ens està bé . Decidim girar cua i gaudir de la bona neu que hi ha fins a l’estació d’esquí. Com que ens han obligat comprar el forfait, podrem fer pistes. Se’ns fa estrany esquiar a l’estiu!

El vent s’intensifica. Al fons, Chillán Nuevo.
Al fons, el coll que està entre els 2 volcans. A primer pla, gel que sobresurt de la neu ventada.
Ho deixem aquí, a 200 m del cim.
A la dreta es veuen les col-i-flors formades pel vent.

Arribem a 1700 m (al mateix punt on hem agafat el telecadira) amb poca visibilitat. La baixada ha sigut molt bona i amb neu pols tota l’estona, però la visibilitat ha anat disminuïnt. Veiem que el telecadira està parat i ho preguntem, ens diuen que l’han tancat pel vent perquè a dalt hi ha ratxes de 80 km/h… i nosaltres veníem d’allà dalt. Sort que hem girat a temps, ja notàvem que el vent era fort… però, potser no érem conscients de que ho fos tant!

Cada cop tenim menys visibilitat!

A les 4 de la tarda decidim marxar perquè fa molt vent i quasi no es veu res, a més el remuntador està parat… poca cosa podem fer. Anem a mirar per fer un bany a les aigües termals que hi ha en aquesta zona, però ens desdim perquè un bany val 12€… ja ho farem a una altra banda que en aquest país hi ha moltes aigües termals. Us deixo un petit film de l’excursioneta:

Estem contents perquè hem estrenat el primer dia d’esquí a un volcà. Si podem, hi tornarem. Sinó, ens quedarà pendent per un altre viatge.

Muntanyes de la zona de Nevados de Chillán.

Aquesta zona potser és una de les més freqüentades de totes les estacions d’esquí del país. Tot i així, val la pena visitar-la i esquiar una estona. Aquí hi ha 2 excursions per fer amb esquís de muntanya: Los Nevados de Chillán i els volcans Chillán Nuevo-Viejo. L’únic inconvenient és que t’obliguen a comprar el forfait per poder foquejar, potser seria una possibilitat començar a foquejar abans de que obrin l’estació?

Fonts d’informació:
– Mapa Chile. International Travel Maps, escala 1:1.750.000 (per moure’ns pel país).
– Chile-Argentina. Guía de esquí andinismo. Frédéric Lena. Ed: colección vacalila.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *