DESERT D’ATACAMA I

Després de 3 setmanes d’esquí de muntanya pels volcans de Xile, anem a l’aeroport de Santiago de Xile a deixar el cotxe i truquem un taxi perquè ens porti fins a l’alberg La Casa Roja. Aquest alberg és molt recomanable, hi ha gent de tot arreu i, a dins, hi ha un punt d’informació per fer turisme i per anar a esquiar a les estacions d’esquí més properes de la ciutat.
L’endemà ens el passem pràcticament a l’alberg perquè a la ciutat hi ha una gran manifestació d’estudiants i han tirat gasos lacrimògens que ens impossibilita visitar la ciutat. No hi fa res, estem cansats i la multitud no ens agrada massa. Aprofitem el dia per comprar bitllets d’avions per anar a San Pedro d’Atacama.

Al cap de dos dies d’haver arribat a Santiago de Xile volem fins a Calama i d’aquí agafem un transfer fins a San Pedro d’Atacama. No tenim allotjament reservat, anem sobre la marxa ja que el poblet és molt turístic i no ens serà difícil trobar-ne un. El transfer ens deixa al centre del poble, al carrer principal on hi abunden les agències de viatges oferint tours pel desert, restaurants, bars i pubs, hostels i hotels… mare meva, quant turisme! Ens costarà conviure amb la multitud després de passar-nos 3 setmanes completament sols… i això que estem al mig del no res. Caminem amb les motxilles i demanem preus dels hostels que anem passant pel davant i ens parem a un que l’estan acabant de construir, ens agrada la qualitat/preu. Deixem l’equipatge a l’habitació i anem a demanar informació dels diferents tours que proposen: ara tenim ganes de que ens portin, de fer vacances, de no pensar, de relaxar-nos… De seguida, ens atabalem amb les informacions que ens donen i totes les agències ens prometen el millor servei. Després de preguntar una mica, veiem que entre elles s’ajuden perquè hi ha feina per a tothom i els tours són els mateixos. Finalment, decidim agafar 2 tours: un pel desert d’Atacama i un altre, de 4 dies, que arriba al Salar d’Uyuni… a Bolívia!

Tour per les Llacunes i flamencs de San Pedro d’Atacama:
Ens llevem a quarts de sis del matí i ens esperem a la porta de l’hostal, encara és de nit i fa molt fred. Al desert, els canvis de temperatura són molt grans… al final, ens hem vestit amb capes per si de cas. Ens vénen a buscar amb un jeep, en total som 6 persones més el conductor-guia. Sortim del poble en direcció a la Llacuna Miscanti que es situa al nord-est de San Pedro. Com que hem d’arribar fins als altiplans, el conductor-guia va fent parades per aclimatar-nos. Primer ens parem al poble Socaire que està a 3200 m, després fem una altra parada a 3600 m, on hi predomina el desert de palla i les muntanyes dels voltants que fan frontera amb Argentina. No ho sembla que estiguem tan amunt, però sí que notem que fa molt fred!

Desert de palla, a les alçades la palla és més petita.

Al cap de 2 hores d’haver sortit de l’hostal arribem a la Llacuna Miscanti, d’aigua dolça. Aquí hi ha un refugi i és una zona habitual de ruta en bici, sobretot a l’estiu. Ens donen esmorzar a l’aire lliure i contemplem el magnífic paisatge, ens sentim tan petits amb aquestes extensions tan grans. Passegem a prop de la llacuna fins a la meitat i tornem a pujar al jeep per anar a la següent llacuna.

Llacuna Miscanti, d’aigua dolça.

A la següent llacuna fa més vent i no va tan bé de passejar-hi, però veiem vicunyes i ens quedem encantats mirant què fan. Les vicunyes són salvatges i l’animal depredador és el puma. Aquesta llacuna es diu Miñiques i és d’aigua salada.

Llacuna Miñiques.

Deixem els altiplans i anem a prop de San Pedro a visitar els flamencs que estan a la llacuna Chaxa, tot i no ser època de flamencs en veiem un munt i estan molt a prop. És molt gran comparat amb el Delta de l’Ebre!

Llacuna Chaxa i els flamencs.
Captant el vol.

Ja és l’hora de dinar, tornem a San Pedro d’Atacama molt contents d’haver aprofitat el matí visitant moltes coses noves amb molta vida i molts colors. Anem a fer un mos en un restaurant del poble per agafar forces pel tour de la tarda.

A les 3 de la tarda anem al punt de trobada del nostre jeep amb el banyador posat i la tovallola a dins de la motxilla. Fem uns 20 minuts de trajecte fins a les Llacunes Cejar, d’aigua molt salada… més salada que el mar mort! Aquí no és tan bonic amb la gentada que hi ha, però anem a una punta de la llacuna i aconseguim estar sols per fer fotos boniques i continuar amb la tranquil·litat que hem tingut fins ara. L’Albert s’hi banya i troba un corrent d’aigua calenta que li permet estar més estona a l’aigua, ja que no està massa calenta… està a 18 graus!

Llacunes de Cejar.

Al cap d’una horeta ens fan tornar a pujar al jeep, ens costa molt treure la sal de la pell… n’hi ha molta i l’aire és molt sec! Ara ens porten fins als Ojos de Cejar, unes dolines que poden arribar fins a 8 metres de profunditat. Realment, fan impressió!

Ojos del Cejar.

Abans de que es pongui el sol, ens porten a una altra llacuna anomenada Tebinquiche que vol dir lloc de pastura. I aquí contemplem la màgia dels canvis de tonalitats de les muntanyes que estan al darrere de la llacuna mentre el sol es va amagant. Ah, fem un tast de Pisco, una beguda típica de Xile, que no està pas malament! 😀

Llacuna Tebinquiche.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *