DESERT ATACAMA II: Valle de la Muerte

El mateix dia que tornem de Bolívia, a la tarda passegem perl poblet San Pedro d’Atacama comprant alguna coseta per la família i ens relaxem prenent un suc de fruita… massa que ens hem relaxat, no hem demanat si el feien amb aigua potable! A la nit no puc dormir, tot em puja i baixa… al final acabo traient el sopar, el suc i no sé què més per dalt i per baix… macatxís! L’únic dia que no havíem pres precaucions amb l’aigua, tot i que a l’entrada del poble posava que estaven en fase de potabilització de l’aigua.

Al cap de dos dies ens toca marxar cap a Santiago de Xile, sembla mentida que faci un mes que voltem per terres xilenes. Abans de marxar, però, volem visitar l’última vall del desert d’Atacama: el Valle Muerte. Agafem un tour a les 3 de la tarda i fem una mica de ruta a prop del poble. A l’entrada del parc, com a tots els que hem visitat, hem de pagar per protegir el parc i ja hi han unes vistes espectaculars!

Entrada al parc del Valle Muerte.

Visitem les Tres Maries, l’Amfiteatre i tota una serie de formacions de la terra àrida que fan que tinguis la sensació d’estar a la Lluna, però amb oxigen. El nom “Valle de la Muerte” és força escaient, no hi ha aigua ni cap vida o poca vida…

L’Amfiteatre.
El Valle Luna o el Valle de la Muerte.
Formacions rocoses curioses.

 

Després, ens porten a un altre sector de la vall i passegem per enmig de formacions rocoses de sal, es veuen estalactites força afilades.

Formacions de sal.

Finalment, anem a veure la posta de sol a la Cordillera de Sal. És força espectaular i molt ràpida, no ens dóna massa temps per fotografiar-la tota… però, a dins de la nostra memòria va quedar ben enregistrada.

La Cordillera de Sal.
Intentant de captivar els últims raigs del dia.
Tocant el cel d’un volcà.

A les 7 de la tarda ens ve a buscar el transfer per portar-nos a l’aeroport de Calama i aquí agafem el vol per anar cap a Santiago de Xile. Tornem al mateig alberg on havíem estat abans d’anar al desert, hi passem una nit. L’endemà recollim els esquís que els vam deixar a l’alberg i marxem cap a l’aeroport per tornar a casa, a Catalunya.

El nostre gran viatge s’ha acabat. Hem viscut moltes experiències i hem anat de la vegetació al desert, del fred a la calor, del mar a les alçada… un viatge ple de contrastos!

Salut, natura i vida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *