Circular al Mulhacén (3479 m) des de Trevélez

Aquest any, per les vacances de nadal, hi ha molt poca neu al Pirineu. L’Albert i jo decidim no aventurar-nos a rascar els esquís marxant cap al sud, a Granada. La neu ja vindrà quan vulgui.

El primer dia de viatge el fem del tirón, unes 8 hores fins al poble de Trevélez. Per sorpresa nostra (i per poca cultura que tenim) veiem que és el poble dels pernils! Deixem la furgoneta a l’aparcament del Barrio Medio, anem al bar a fer una cerveseta i buidem bufetes. Ens serveixen una tapa de pernil salat, el trobem bo. Mirem la ruta per pujar al Mulhacén sobre mapa, ja que pel refugi Poqueira no ens fa massa gràcia. S’ha de deixar el cotxe a la Hoya del Portillo, caminar 2 hores fins al refugi i d’aquí atacar el cim; però ens dóna la sensació de que el paisatge no ha de ser massa bonic. Mentre fèiem el viatge, m’he anat informant i he vist que des de Trevélez semblava més bonic, això sí: unes 10 hores caminant i uns 2000 m de desnivell positiu. No estem molt entrenats, per no dir gens, i no recordem quan va ser l’última vegada que vam fer un desnivell positiu d’aquestes dimensions. Sobre mapa veiem que podem pujar per Las 7 Lagunas i, des d’aquí, pujar al Mulhacén. A la tornada es pot fer una circular passant pel mirador de Trevélez. Decidim fer aquesta volta, si no podem fer-la sencera… doncs, almenys fins a Las 7 Lagunas. Anem a la furgo a sopar i a dormir que l’endemà ens espera un dia llarg.

Ens llevem a les 7 del matí, encara ben fosc, esmorzem tranquil·lament… com qui diu, fent temps perquè es faci de dia. A 2/4 de 9 ja estem en marxa. Des del Barrio Medio del poble anem en direcció a l’ajuntament i d’aquí ja sortim del poble. Està tot ben indicat, crec que haurem de treure poc el mapa de la motxilla perquè sembla un camí molt transitat. De fet, és un camí que feien servir els miners i no hi ha pista forestal. Millor. Al cap d’una horeta atrapem a una parella de catalans, ens saludem i seguim. Més amunt, avancem a 3 homes i un petit gosset. De seguida tenim calor, ens traiem roba i ens posem crema solar. El paisatge és molt àrid, quasi lunar… només faig que imaginar-me com seria de bonic tot nevat i pujar amb esquís per, després, poder baixar per aquestes carenes suaus tan característiques de Sierra Nevada.

Parem un moment per mirar el mapa si anem pel bon camí i per treure’ns més roba. Veiem que estem a sota de la Cabana Campiñuela, a uns 2500 m. La majoria de gent fa aquesta ruta en 2 dies i acampa en aquesta zona. Seguim amunt fins a les Chorreras Negras, no és res més que una cascada d’aigua que ve dels llacs i llisca per sobre de una roca negra sense vegetació. El contrast marró palla de l’herba curta amb aquesta roca fosca és gran i fa un efecte sobre l’aigua que sembla blanca i pura. Aquí és l’últim ressalt que hem de superar per arribar a Las 7 Lagunas, a 2900 m d’alçada. Ja portem uns 1400 m de desnivell positiu fets. Ens trobem molt bé, de moment.

L'Albert mirant el mapa a sota de la cabana Campiñuela, a uns 2500 m d'alçada

L’Albert mirant el mapa a sota de la cabana Campiñuela, a uns 2500 m d’alçada

 

Las Chorreras Negras

Las Chorreras Negras

El primer i l’únic llac que veiem és la Laguna Hondera que està a sota del Mulhacén. Em recorda a les llacunes que vam veure a Xile, però en miniatura. Busquem una pedra per refugiar-nos del vent que ara és molt fort i fem un mos. Anem molt bé de temps i ens trobem molt bé de cames. Decidim fer el cim. La parella de catalans ens avancen i segueixen amunt sense fer cap pausa. Fem fotos, ens abriguem i tirem amunt seguint les fites ja que ara no hi ha un camí tan evident com fins ara.

Laguna Hondera amb el Mulhacén al fons

Laguna Hondera amb el Mulhacén al fons

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vistes en direcció als altres llacs i al Alcazaba, a la dreta, un altre 3 mil de la zona.

Fa molt vent i les mans se’ns glacen, sort que portem 2 guants per persona. Fins que no superem el ressalt de pedretes el vent no afluixa i el sol no ens toca. Ens trobem amb 3 homes que vénen del Mulhacén i ens recomanen que donem la volta pel camí, en comptes de pujar per la carena. La carena no es veu difícil, però els 3 homenets ho deien ben convençuts i els fem cas: anem a donar la volta… caminarem més, de moment anem bé. Ara tornem a seguir el camí fins a un punt que ens trobem amb la pista forestal, ja no m’agrada tant. Anem traçant la pista forestal amb fites de caminet, sempre en direcció nord-est. No hi ha pèrdua. El vent no disminueix i l’alçada ja es nota, caminem per sobre dels 3000 m d’alçada i la respiració es fa més feixuca… o potser ho fa el vent. Fa un dia radiant i tenim vistes infinites fins al mar, és preciós. Primer arribem pel Mulhacén II (3362 m), l’ignorem i seguim amunt fins arribar al Mulhacén I (3472 m). De cop i volta, el vent para i s’hi està molt bé a dalt del cim, cosa poc corrent. Allà ens trobem amb la parella de catalans que han anat per la carena i ens diuen que estava molt bé, no te’n pots fiar massa del què et diuen… bé, els catalans som una mica desconfiants, oi?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Mulhacén II amb el mar al fons, impressionant!

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fites gegants al costat del camí que et guia fins al cim.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Sílvia, en Marc i l’Albert fent petar la xerrada des del Mulhacén. Tranquil·litat i pau absoluta.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una estructura en ruïnes a dalt del cim, no sabem què és.

Parlant amb la parella de catalans, resulta que som veïns! Són del berguedà i tenim amics en comú, que petit és el món. Ens expliquem la vida mentre fem un mos. Fem la foto de rigor i baixem en direcció al refugi Poqueira per agafar, més endavant, el desviament cap al Alto del Chorrillo i passar pel mirador de Trevélez. Es fa una mica pesat perquè hem de baixar 2000 m de desnivell fins al poble, però fent petar la xerrada tot passa més bé. El mirador de Trevélez és bonic, el poble blanc al fons de la vall rodejat de muntanyes fosques. Un autèntic solitari poble fabricador de pernils!

DCIM101GOPRO

Foto de cim amb el Marc i la Sílvia!

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Paisatge àrid i desèrtic mentre baixem del Mulhacén. Al fons es veu el mar.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El poble de Trevélez des del mirador. Encara falta un trosset per arribar-hi.

Al cap d’unes 10 hores d’haver sortit arribem al poble, però ens despistem tot xerrant que acabem al darrere d’una casa i no podem sortir. Les tanques estan tancades amb candaus, de manera que saltem per la tanca com si fóssim lladres…

És una excursió molt recomanable, cal tenir un mínim de fons o d’hàbit a caminar perquè sinó pot ser molt feixuga. Són uns 24 km i uns 2000 m de desnivell positiu. Crec que la millor època és a la primavera perquè hi ha més flors i el paisatge és més verd, sinó a l’hivern amb esquís ha de ser impressionant.

Mapa i track de ruta:

Molt bona entrada al 2016 i moltes muntanyes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *